Vídeo marketing i comunicació audiovisual corporativa a Taller Audiovisual
La Cristina és d’aquelles persones que il·luminen l’ambient només amb entrar en una sala. Sempre té el somriure a punt i la seva energia és contagiosa.
Pencaire i amb ganes de sumar des del minut u, no va trigar gens a integrar-se a l’ADEESQV.
Es va apuntar de seguida a una de les comissions de l’associació per donar un cop de mà on fes falta. I és que aquesta és, precisament, la millor manera de conèixer l’associació des de dins: treballant estretament amb altres sòcies, compartint projectes i descobrint que, com ella mateixa diu, «et sents en família des del primer moment».
Empresària audiovisual, enginyera de formació i amant de la llibertat creativa, la Cristina ens obre les portes del seu món en aquesta entrevista on descobrirem la seva manera d’entendre l’emprenedoria, els seus petits plaers quotidians i per què valora tant formar part d’una comunitat de dones que, com ella, tenen ganes de sumar i apostar per la sororitat.
Quins reptes o obstacles has trobat al teu camí professional pel fet de ser dona?
He de reconèixer que mai no m’he sentit tractada diferent, ni ho he notat pel fet de ser dona. I això que, abans de dedicar-me al 100% a l’audiovisual corporatiu, estava capficada plenament en el meu vessant d’enginyera, envoltada en un equip on la majoria eren homes.
Què significa ser empresària avui en dia per tu?
Per a mi és un “càrrec” que t’acompanya 24/7. Em suposa estar atenta al meu entorn des del matí fins al vespre i, l’endemà, sant-tornem-hi!
Amb els ulls oberts, i si es poguessin obrir les orelles, també 🙂
Qualsevol conversa, notícia o cartell penjat en una paret, generen noves idees, propostes o camins per explorar. Ment oberta, sempre!
Per què vas emprendre, quan vas començar? Què t’hi va portar?
En gran part crec que va relacionat amb el caràcter de cada persona. D’ençà que tinc memòria que he volat molt lliure, a mi maneraaaa (que cantaria en Sinatra 🙂
Més que l’ambició o l’afany d’autosuperació que s’associa als empresaris “voraços”, diria que m’hi ha portat la meva necessitat de “crear”.
A què et dediques?
Em dedico a la comunicació audiovisual corporativa. A ensenyar la imatge dels meus clients, tal com volen que els vegin, prioritzant la imatge professional per damunt de tot.
Per una altra banda, enfocant-me en el meu vessant més tecnològic, estic començant a desenvolupar, amb l’acompanyament de la Fundació Catalònia, una solució immersiva i interactiva per a millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual.
És el projecte Cactus. Però ja us en parlaré més endavant!
Professió del teu pare?
El meu pare és metge, pediatre de formació, però empresari (dels voraços que comentava abans) en el seu dia a dia real.
Professió de la teva mare?
La meva mare era infermera. Primer va treballar a Vall d’Hebron i, durant molt de temps, va ser la mà dreta i l’esquerra del meu pare.
Tens germans? Quina posició ocupes?
Soc la petita (que no la consentida) de tres germans. El meu germà és el gran, i tinc una germana mitjana.
Color preferit.
Soc el blau. I dic que “soc” perquè, a banda de cridar-me molt l’atenció el color allà on el vegi, m’identifico amb les sensacions que pugui transmetre.
Platja o muntanya?
De muntanya, tot i que a la muntanya de veritat hi vaig menys del que voldria. A la nostra Serra Galliners m’hi trobaràs quasi cada dia, amb el Bit, en algun moment.
Sol o lluna?
El sol, soc molt de dia. I desaparec quan marxa el sol. Aquells dies ennuvolats de finals d’hivern m’apaguen! Trobo a faltar molt el sol si algun dia no el veig.
Hotel a primera línia/cèntric o bé perdut?
Perdudíssim! Valoro moltíssim els silencis i els moments de pau. El què més ens agrada a casa és viatjar a llocs que no sabíem ni on eren al mapa.
Truita de patates: amb ceba o sense?
M’he acostumat a la truita amb ceba… Gust adquirit! I ara m’encanta. La trobo a faltar si no hi és. Però me la menjo de totes maneres!
Quin esport o pràctica esportiva t’agrada? Quin esport gaudeixes a la tele?
Necessito moltíssim l’esport! És un dels imprescindibles del meu dia a dia. Des de fa uns anys que m’he aficionat al pàdel i, a més de riure molt i socialitzar, em permet desconnectar al 2000% de la feina… I, l’endemà, a tornar a començar com nova.
Ets més de carn o de peix?
De carn! No m’agrada massa el peix, tot i que com amb les meves filles, m’obligo a menjar-ne de tant en tant :).
De vermut o de cafè?
Depèn de l’hora! S’ha de triar? M’agrada tot i no sabria renunciar a cap dels dos.
Pizza preferida?
La que hi hagi! (menys la que porti pebrot o pinya).
Plat preferit de casa teva?
Ostres! La meva filla petita fa uns espaguetis a la carbonara amb salmó que al·lucines. M’oblido d’allò de “que no m’agrada el peix” i els devoro.
T’agrada cuinar? Quin plat t’agrada cuina i et surt boníssim?
Francament, no m’agrada cuinar. Sempre dic que prefereixo conduir que cuinar. El que m’agrada és menjar i, si pot cuinar un altre, millor! La meva lasanya és un clàssic a casa, i també la quiche.
Actor o actriu preferida?
M’agraden molt el Matt Damon i l’Adrien Brody, a qui acaben de donar l’Òscar!
Pel·lícula que veuries mil i una vegades
Soc fan de les pel·lis que em facin emocionar o que transmetin valors positius, sovint són desconegudes, com Un lugar para soñar o, per descomptat, La vida es bella de Benigni.
Algun petit plaer o hobby a què dediques durant el temps lliure?
Caminar. Tinc un company de marxa incansable, el Bit, un labrador de color xocolata de 45 kg que em serveix d’excusa ideal per evadir-me de tot, sí o sí, en algun moment de cada dia.
Última formació que has fet i per què.
Diria que no deixo d’aprendre mai, i és que ara tenim material de formació per tot arreu! Escolto moltíssims pòdcasts de persones que parlen de coses amb criteri. Darrerament estic aprenent bastant sobre copywriting, i m’encanta.
Llibre o lectura interessant. De què tracta?
Hamnet (no Hamlet!), de Maggie O’Farrell, és un dels darrers llibres “contemporanis” que més m’ha agradat. És una novel·la ambientada a l’Anglaterra de l’època de Shakespeare.
Molt ben ambientada en l’entorn i en la resolució d’enrenous diversos entre els personatges.
Per què t’agrada formar part de l’ADEESQV?
Perquè, tot i que encara no conec en profunditat a totes les sòcies, et sents en família des del primer moment. Imagino que en essència és perquè totes compartim uns valors que em fan ser qui soc: les ganes de sumar sempre i la solidaritat amb la del costat.
Formes part d’alguna altra associació de dones o d’empresa?
Vaig estar un parell d’anys a ADE Vallès.
Estàs farta de… de tenir la sensació que tothom ha de pensar en una mateixa direcció. Trobo a faltar el pensament crític.
Avui estic… tranquil·la. Però sempre desperta. Amb mil coses al cap i sabent que tinc la força i les ganes de tirar-les endavant. Però, a la vegada, amb la serenitat de saber que primer en vindrà una i després la següent.
Una de les millors coses a la vida és… Casa. La meva gent. La meva nevera plena (i que faci sol, si pot ser!). No necessito res més. Bé! Si de tant en tant podem allunyar-nos 5 o 10.000 quilòmetres de casa, tampoc et diré que no!
Jo mai mai…
Sonarà a tòpic, però vigilo de no encaixonar-me ni en el “sempre-sempre” ni en el “mai-mai”. Crec que els extrems et tanquen massa portes!
Juliol 2025
Vols posar-te en contacte amb la Cristina? A la seva fitxa del directori trobaràs el seu contacte!