La Laura ens ha parlat sense embuts del periodisme, del tap generacional i de sexe que hi ha ara mateix a les redaccions dels mitjans (els més grans, que no deixen passar, i els més joves, que empenten fort…).
És molt important com s’expliquen les coses, traduir-les a un llenguatge planer perquè la gent t’entengui.
La seva escola ha estat RAC1, sense cap dubte.
Ens diu que moltes vegades tenim una visió tancada de nosaltres mateixos, que ens autolimitem. Cal que sortim de la zona on ens sentim còmodes, que provem coses noves, que ens deixem «enredar» en nous projectes. En fer-ho, ella va descobrir tot un univers, un món immens. A més de passar-s’ho molt bé, va créixer molt com a persona, l’horitzó se li va eixamplar. Per tant, el missatge és: Juga-te-la! Surt! Atreveix-te!
De vegades, els altres veuen en nosaltres coses que ens neguem a nosaltres mateixos. Potser els hem de fer cas, no?
Què ha après, entre altres coses? A ser humil, optimista i a estimar els seus.
Hi ha una masculinització dels rols. Ens demana, a l’ADEESQV, que posem en valor els perfils femenins que tenim dins de l’associació, que els hi donem visibilitat per tenir referents. Perquè en molts àmbits no tenim referents, i per tant és difícil que les nostres nenes s’emmirallin en dones.
