Aquest mes parlem amb…. Beatríz Sánchez

Administració de finques | Sanmi Administradors

Presidenta de l’ADEESQV 18-20

La Bea és creativa, dinàmica, xerraire… una bomba!

Va ser la primera presidenta de l’ADEESQV, perquè no s’hi pensa gens quan se li presenten nous reptes i projectes engrescadors. Volia fer realitat el somni d’unes dones valentes que, en un moment determinat, es van creuar en el camí de la vida.

Per a la Bea, la vida és moure’s, evolucionar, emprendre, comprometre’s, ajudar… ho va veure clar des del primer moment. Per a ella, l’ADEESQV representa un projecte gran, especial, revitalitzador i amb molt recorregut. Travessarà cicles, com ha passat fins ara, però les sòcies sempre afrontaran el futur amb optimisme.

Si la vols conèixer una mica més, llegeix l’entrevista que li hem fet ⬇️

Quins reptes o obstacles has trobat al teu camí professional pel fet de ser dona?

Bastants. La meva feina té un caire professional amb un rol masculí bastant marcat. Tractes temes d’advocats, d’arquitectes, de serrallers, d’electricistes… professions que habitualment exerceixen els homes. A més, t’has d’imposar i donar ordres a homes en temes que, sovint, creuen que en saben més que tu i no és senzill.

Quan treballava per a tercers, els homes tenien un sou superior perquè el cap els considerava més ben preparats per enfrontar-se a determinades situacions.

Què significa ser empresària per a tu, actualment?

A hores d’ara, ho és tot.

És un somni fet realitat, una part important del motor familiar i un projecte de futur.

Ara mateix tinc la necessitat de créixer, en l’àmbit professional i empresarial, desenvolupar el meu negoci “en gran” malgrat l’esforç que comporta.

Ser propietària del teu propi negoci és dur, cal fer sacrificis i és un plus de responsabilitat, però també soc qui controla el meu temps, els meus principis i la meva dedicació en tots els sentits, tant dins com fora de l’empresa.

Per què creus que vas començar a emprendre quan vas començar? Què t’hi va portar?

Va néixer amb el propòsit de conciliar la vida familiar i perquè estava una mica farta de l’entorn masclista que envoltava la meva professió i el menyspreu cap a la dona.

La meva mare va morir quan els meus fills encara eren petits i la situació econòmica, delicada. No només va deixar un buit brutal emocionalment, sinó que també se’n va ressentir tota la logística familiar i domèstica.

Treballar fora de casa més de vuit hores al dia, fent quatre viatges en cotxe, sense temps per a mi ni per a la família, amb un sou de merda i un ambient laboral que trencava tots els meus esquemes i valors morals. M’agradava el que feia, però no la manera com ho feia.

Vaig parlar amb la meva germana (la Laura), que justament en aquell moment també era a l’atur, i li vaig fer la proposta de muntar un negoci familiar.

A què et dediques?

Soc administradora de finques, de propietat horitzontal. Portem la gestió de comunitats de veïns al Vallès Occidental.

Com expliquen els meus fills, la seva mare és “solucionadora de problemes d’altres persones”

Professió del teu pare?

El meu pare ha estat sempre xofer. Amb un camió, amb un taxi i, finalment, com a soci fundador i xofer dels autobusos de Sabadell.

Professió de la teva mare?

Podria dir que era mestressa de casa, però era molt més que això. Quan nosaltres érem petites, treballava fent feines a casa, cosint o planxant i, quan ja ens movíem una mica més soletes, va treballar fent feines per les cases.

Tens germans? Quina posició ocupes?

Som tres germanes. Jo soc la més gran, la Laura és la mitjana (només dos anys de diferència) i la petita, la Sara, és sis anys més petita que jo.

Color preferit.

Violeta.

Platja o muntanya?

No m’agrada molt triar, perquè veure el mar em dona pau, però no pas la platja. I la muntanya, el bosc i el verd em donen pau emocional.

Sol o lluna?

Lluna.

Hotel a primera línia/cèntric o bé perdut?

Dependrà, però perdut.

Truita de patates: amb ceba o sense?

De totes les maneres. Patata amb tots els seus matisos.

Futbol o bàsquet?

Cotxes? M’agrada molt el món del motor; però, si haig de triar, el bàsquet.

Carn o peix?

Carn.

Ets més de vermut o de cafè?

Vermut.

Pizza preferida?

Quatre formatges.

Plat preferit de casa teva?

Meu, un entrepà de tonyina amb olives i anxoves. De casa, si els faig triar, la meva truita de patates o uns espaguetis carbonara.

T’agrada cuinar? De quin plat et sents orgullosa?

Molt. M’agradaria tenir una cuina gran, amb moltes eines i estris i tenir convidats constantment a dinar.

Actor o actriu preferida?

Bruce Willis i Hugh Jackman. D’actrius, Candela Peña.

Quina pel·lícula veuries mil i una vegades?

La vida és bella.

Algun petit plaer o hobby que fas en el teu temps lliure?

Soc polivalent. M’agrada fer coses i gairebé mai dic que no a les propostes que em fan.

Esport o pràctica preferida?

Caminar i ballar.

Quina és l’última formació que has fet?

Ara estic fent una formació al col·legi d’administradors de finques de Barcelona, del règim de la propietat horitzontal a Catalunya.

Llibre o lectura interessant. Per què?

Aquí no podria triar, seria impossible.

Marianela perquè em va sobtar amb tendresa; Cien años de soledad, perquè la torno a llegir i sempre hi trobo un nou fil; Mecanoscrit del segon origen, la primera història en què descobreixo la fi del món amb una mirada diferent; La historia interminable, perquè vaig viatjar; El clan del oso cavernario, perquè vaig descobrir la humanitat en molts sentits;  20 poemas de amor y una canción desesperada, perquè soc una romàntica i les paraules d’aquest llibre em feien somiar; El quinto evangelio i Un grito en la noche, perquè les novel·les de misteri i intriga m’entusiasmen.

Puc seguir, no pararia…

Estàs farta de…

De la manca de recursos, en general. Qualsevol somni, qualsevol tràmit, qualsevol gestió que vulguis fer… tinc la sensació que es posen pals a les rodes que ens impedeixen avançar i no es facilita, en general, el dia a dia i que la gent que vol millorar i créixer pugui fer-ho.

Avui estic…

Responent una entrevista mentre faig el dinar pel petit?   

Positiva. Normalment, ho estic i si no, m’esforço per estar-ho. Tot és qüestió d’actitud.

Una de les millors coses a la vida és...

La gent. La família, els amics.

Jo mai mai...

Mai diria mai.

Juny 2023

Vols posar-te en contacte amb la Bea? A la seva fitxa del directori trobaràs el seu contacte!

Deja un comentario