Aquest mes parlem amb…. Gemma Garcia

Escriptura per a professionals i empreses Redacció

Revisió i millora – Traducció – Formació

Discreta, observadora, precisa… la Gemma és un pou de ciència. Parla amb fluïdesa idiomes tan difícils com el grec o el llatí, dels quals se’n confessa “enamorada”. És, sense cap dubte, una filòloga clàssica amb totes les lletres.

Ve del món de l’ensenyament, on va transmetre als seus alumnes aquella estimació per parlar i escriure bé que va aprendre del seu pare. És una abanderada de la claredat en l’escriptura, i el seu lema és “tothom pot aprendre”.

La Gemma és una dona tranquil·la i serena, mesurada, amant de la música (clàssica, també, esclar). Ah! I va ser la primera secretària de l’associació 🤗.

Si la vols conèixer una mica més, llegeix l’entrevista que li hem fet.

Quins reptes o obstacles has trobat al teu camí professional pel fet de ser dona?

El més important, segurament, ha estat la sensació de ser una professional de segona pel simple fet de ser dona. Crec que les dones portem aquesta sensació a dins des de molt petites.

Què significa ser empresària avui en dia per tu?

Significa tenir alguna cosa bona que pots oferir a la societat.

Per què creus que vas començar a emprendre quan vas començar? Què t’hi va portar?

En el meu cas, va ser la necessitat de fer un canvi total en la meva vida professional. Feia trenta anys que feia el mateix i necessitava veure les coses des d’un altre punt de vista. Sortir d’un món tancat, que era la docència, i que era diferent del que jo en deia el “món real”. I també volia demostrar-me a mi mateixa que les coses que ensenyava eren útils a la societat.

A què et dediques?

Com a emprenedora, vaig començar oferint serveis de redacció i reescriptura. Això últim era el que m’interessava més. A la pràctica, he fet les dues coses, però també traducció i formació. Des de fa uns quatre anys estic molt enfocada a l’àmbit de la comunicació clara, que em sembla un servei primordial avui dia. La comunicació clara és una manera d’escriure que té com a objectiu que el lector entengui el que li estem dient. Sense paraules estranyes ni frases complicades. Imagineu que important que és això si qui ens escriu és una administració pública, com el nostre ajuntament o el ministeri d’Hisenda, o el banc, l’asseguradora, l’hospital…

Compres en línia o a botiga?

M’agraden les dues opcions, i trio la botiga quan sé que és de confiança.

Com t’has adaptat als nous temps, noves tecnologies, nous hàbits de consum en l’àmbit personal o professional?

M’hi he adaptat bé i sense gaire “manies”, d’una manera optimista, però també amb consciència i sense “fanatisme”.

Professió dels teus pares.

Els pares van néixer els anys trenta en una pedania de Totana, un poble de Múrcia. Eren de famílies camperoles i a finals dels cinquanta van emigrar a Catalunya. El pare va treballar sempre en una fàbrica i la mare es va dedicar a cuidar la casa i la família.

Tens germans? Quina posició ocupes?

Som cinc germans i jo soc la segona.

Color preferit?

Els verds i els blaus.

Platja o muntanya?

Mar.

Sol o lluna?

El Sol no el conec, perquè no el puc mirar 😉. La Lluna, la miro molt. Però tots dos em fan sentir bé. 

Hotel a primera línia/cèntric o bé perdut?

Cèntric. Per perdre’m prefereixo una opció més privada com una petita casa o un apartament.

Truita de patates: amb ceba o sense?

La que fa el meu home, i amb ceba, mil vegades.

Carn o peix?

Peix, no hi ha color.

Ets més de vermut o de cafè?

Tot m’agrada, en la justa mesura.

Pizza preferida. 

Espinacs o albergínia.

T’agrada cuinar? De quin plat te’n sents orgullosa?

No m’agrada. M’estimo més menjar qualsevol cosa i invertir el temps que dedicaria a cuinar a fer altres activitats.

Pel·lícula que veuries mil i una vegades.

Poderosa Afrodita de Woody Allen. A mi m’encanta perquè és una recreació d’una tragèdia grega que tracta del mite d’Èdip. Woody Allen ha sabut convertir una tragèdia en una comèdia.

Algun petit plaer o hobby que fas al teu temps lliure?

M’agrada molt tenir plantes al balcó i cuidar-les. Aquest any em pensava que no en tindria, tenia el balcó molt descuidat. Però ara déu-n’hi-do, tinc narcisos, fúcsies, azalees, un roser petit, dàlies…

Esport o pràctica preferida?

El cant.

Llibre o lectura interessant. Per què?

En diria uns quants, però, ja que som una associació de dones, diré Una cambra pròpia de Virginia Woolf. Per explicar-ho d’una manera senzilla, es basa en un fet tan obvi com negligit: la manca d’autonomia de les dones al llarg de la història. Ella ho denunciava el 1929 i, evidentment, les coses han millorat, però encara hi ha feina a fer. En el llibre, Virginia Woolf raona per què en la història de la literatura hi ha hagut menys escriptores que escriptors. Una de les històries que explica és la de la germana de Shakespeare, que escrivia molt bé però que no s’hi va poder dedicar i no té la fama que va aconseguir el seu germà.

Amb qui t’agradaria poder sopar un dia?

Amb les cantants mexicanes Lila Downs i Natalia Lafourcade.

Una de les millors coses a la vida és…

Anar a dormir amb la ment en calma.

Maig 2024

Vols posar-te en contacte amb la Gemma? A la seva fitxa del directori trobaràs el seu contacte!

Deja un comentario