Propietària de Sandrini Soprts
Quins reptes o obstacles has trobat al teu camí professional pel fet de ser dona?
La meva professió frustrada ha estat la fotografia. No vaig poder estudiar la carrera que volia i no vaig tenir, en aquell moment, cap orientador per ajudar-me a decidir fer alguna cosa diferent d’una carrera que no m’agradava, però tenia puntuació per entrar. Es deia Si vales vales, y sino empresariales. I això em va obrir les portes a la banca.
Mai ha estat vocacional, vaig començar de molt jove i vaig entrar en una zona de confort de la qual era difícil sortir; 25 anys en el sector, 21 dels quals al Banc de Sabadell. Allà vaig créixer molt, tan professionalment com personalment, però també m’he sentit la persona més frustrada pel fet de ser dona amb fills petits.
Vaig apostar molt per la meva carrera professional dins del banc i en l’àmbit de l’empresa. Fins i tot vaig marxar fins sola durant 4 anys a Fuerteventura per promocionar-me dins del banc. Quan vaig tenir l’Abril, la meva segona filla, l’entitat va decidir per mi. Pensaven que, pel fet de tenir fills petits, no podria aplicar-me a la meva funció com calia. I em van canviar de funció per portar particulars.
Ras i curt, la meva progressió dins del banc s’havia paralitzat pel fet de ser dona i mare. Però vaig continuar demanant el canvi cap al departament d’empresa, i sempre veia que els meus companys sense experiència progressaven i a mi no em donaven les mateixes oportunitats. El 2022 van fer un ERO i a l’últim moment vaig acceptar l’oferta d’acomiadament (val a dir que ho vaig fer una mica pressionada per la directiva).
He trigat un any a trobar-me a mi mateixa. Reiniciar el meu cap i veure que hi ha món després del banc. Pensava que no sabria fer res més després d’una dedicació plena durant més de dues dècades al sector financer. I a principis d’any vaig decidir-me a muntar un negoci propi.
Què significa ser empresària per a tu, actualment?
Per mi ser empresària avui dia és ser VALENTA. A la meva edat, a prop dels 50 anys i amb dos nens a primària, una parella empresària… tot un repte.
A què et dediques?
He obert una botiga d’esport especialitzada en tennis, pàdel, running i vòlei a Sant Quirze del Vallès que es diu Sandrini Sports.
Què et diferencia de la competència?
Intento marcar la diferència del servei personalitzat davant les grans superfícies. Estic creant una botiga per al municipi, perquè sigui la mateixa gent que em digui el que necessita i, a poc a poc, donar un servei ajustat a les necessitats de la gent del poble. I també de fora, perquè tinc clients de Sabadell, Terrassa, Sant Cugat i Rubí.
Quina decisió t’ha costat més prendre en l’àmbit professional?
Hi ha hagut dues etapes importants a la meva vida professional, amb dues decisions que implicaven molt de sacrifici. La primera, quan vaig marxar a Fuerteventura durant 4 anys, deixant a la meva família a Catalunya amb un pare malalt de càncer. Ell va ser qui em va impulsar a fer-ho.
Va ser molt positiu tant en l’àmbit personal com professional, però molt dur emocionalment. Tot i que cada mes tornava a casa, viure la mort del meu pare en la distància va ser molt angoixant.
La segona decisió va ser deixar el Banc Sabadell.
No em penedeixo de cap de les dues. He crescut molt com a persona i com a dona.
Et promociones a través de les xarxes socials? Quines i per què?
De moment em promociono a Instagram, TikTok i Whatsapp. La meva neboda Carmen, que està estudiant màrqueting i publicitat, m’ajuda. Ben aviat obriré la pàgina web. A poc a poc.
Professió del teu pare?
El meu pare va començar de matricer en una fàbrica (Tecnimagen), tenia pocs estudis però era molt lluitador. Va acabar sent el cap de producció de l’empresa, fins que va emmalaltir. Tot un exemple a seguir i de qui he après molt.
El meu pare va morir fa 15 anys, massa jove, però m’han quedat moltes lliçons.
Professió de la teva mare?
La professió de la meva mare ha estat intermitent. Quan erem petites es va dedicar a cuidar-nos. Ens va educar amb amor i donant-nos suport en tot. Quan ens vam fer grans va treballar com a muntadora de bijuteria d’or, després va treballar d’operària en una cadena de muntatge amb el meu pare de cap. Més tard va ser la infermera del meu pare, la seva dona, amiga, cuidadora… ella sí que és una dona amb força i valentia!
Tens germans? Quina posició ocupes?
Una germana, jo soc la segona
Color preferit.
Blanc, m’agrada el blanc en tot. Roba, decoració…
Platja o muntanya?
Platja
Sol o lluna?
Sol
Truita de patates: amb ceba o sense?
Totes dues
Ets més de vermut o de cafè?
Cafè, amb amigues o sola
T’agrada cuinar? De quin plat et sents orgullosa?
No m’agrada cuinar, però quan m’hi poso no ho faig malament. O això és el que diu la meva família.
Actor o actriu preferida?
Sandra Bullock
Quina pel·lícula veuries mil i una vegades?
La casa del lago
Esport o pràctica preferida?
Pàdel
Llibre o lectura interessant. Per què?
Romper el círculo. No sabria dir-te per què, però em va enganxar molt.
Formes part d’alguna altra associació professional o de dones?
L’Associació de comerç de Sant Quirze
Estàs farta de…
Sentir-me cansada. M’encantaria tenir més energia per poder fer tot el que em volta pel cap.
Una de les millors coses a la vida és...
l’amor. Sembla un tòpic, però és així. Donar i rebre amor és el que més m’importa i m’omple.
Jo mai mai...
diré mai, perquè mai se sap.
Novembre 2023
Vols posar-te en contacte amb la Sandra? A la seva fitxa del directori trobaràs el seu contacte!
